Anton Carrera i Busquets Vic, Osona, 1943
Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974). La seva poesia primera, Poemes (1970) i Tribu (1973), té un caire popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981). Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà plasticitat en els llibres Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986) i Cementiri de déus (1987), en col·laboració amb el pintor Fidel Bofill . També publicà els poemaris Tremp d'or (1991), En llista d’espera (1998), l'estudi sobre poesia Teoria de l’acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).
Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974). La seva poesia primera, Poemes (1970) i Tribu (1973), té un caire popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981). Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà plasticitat en els llibres Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986) i Cementiri de déus (1987), en col·laboració amb el pintor Fidel Bofill . També publicà els poemaris Tremp d'or (1991), En llista d’espera (1998), l'estudi sobre poesia Teoria de l’acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada