Ramon Guitó


RAMON GUITÓ i PONS (Maçaners-L’Alt Berguedà- 1949)

Féu estudis d’humanitats a Solsona. És editor de professió. Literàriament parlant, es considera un autodidacte recalcitrant. Ben aviat descobrí la necessitat d’escriure, i s’entrebancà amb la vena poètica. Més tard la narrativa el temptà fort. Té editada la novel·la Hores de lluna, de temàtica contrabandista.
També ha fet una excursió al món del teatre. És editada l’obra Duet en mi menor. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del col·lectiu literari “La Tecla”. Darrerament, i amb d’altres autors, està furgant perquè respiri amb tota la dignitat el grup poètic Poetes de ronda. La premsa diu d’ell que és un trobador modern i que és l’ànima de Poetes de ronda. Fa uns quaranta anys que embruta paper, (segons paraules seves). En el camp de la poesia ha publicat, bé que en edicions de vegades privades i reduïdes, dotze títols. Els tres darrers són Testament a galerna (intimista), 32 any fent camí (antològic), i Viatge al desig, (una mica de tot), que veié la llum el desembre de 2003. L'abril 2006 publicà Princesa de l’est, un altre poemari amb temes d’amor. En aqueixos moments són a la cuina un poemari, Escorça d'aigua" i la novel·la "Tiur", que serà il·lustrada per la Carolina De Pobes
Obra poètica: Els meus somnis 1970, El cant de la terra 1972, Paraules de lluita 1975, Imatges 1979, Tot és poesia 1981, Clams 1984, Fonaments 1988, Corol·lari 1990, Gresol 1995, Testament a Galerna 2000, 32 anys fent cami 2001, Viatge al desig 2003, Princesa de l’est 2006.