Re_frescArt

Sant Hilari 1970 propietari de la llibreria i papereria Casa Fauria de Sant Hilari, director de les titelles excèntrica, director del curs de teatre del I.E.S Busquets i Punset, ajudant tècnic del Telecalm, membre fundador del P.I.G. partit independent de les guilleries i de la associació cultural Col·lectiu Guilleries. Va participar al famós Pou de poesia de Sant Hilari al 1997, Homenatge poètic a Fina Duran (Col·lectiu d'autors 2002), recitals de poesia eròtica. Tècnic de so, músic amb el grup kagustestic trio, profesor d'informàtica, reporter del diari de Girona....cursa estudis a la Udg d'História del art.

Francesc Garriga

Garriga Barata, Francesc Sabadell, Vallès Occidental 26.04.1932
Filosofia i lletres (germàniques)
Professor de batxillerat durant 30 anys. Director de la revista FMR en la seva primera etapa
Col·laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals Revista Catalunya, Riutort, Guix, L'Esquirol, Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa'ns quan arribi el 2000
Premis literaris
· Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, 1991: Setembre
· Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona, 2004: La nit dels peixos
Poesia
· Entre el neguit i el silenci. Sabadell: l'autor, 1959
· Foc nostre, somni. Sabadell: Riutort, 1960
· Paraules. Sabadell: l'autor, 1962
· Paraules cap al tard. Sabadell: l'autor, 1973
· Els colors de la nit. Barcelona: Columna, 1990
· Setembre. Barcelona: Columna, 1992
· Ombres. Barcelona: Proa, 2000
· Temps en blanc. Barcelona: Proa, 2003
· La nit dels peixos. Barcelona: Proa, 2005

Francesc Orenes

Francesc ORENES i NAVARRO (Barcelona, 1940)
Pedagog i activista cultural, ha dedicat gairebé tota la seva vida a la descoberta de l’art i l’ensenyament del disseny a l’Escola Elisava , en la qual es graduà l’any 1972, i a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on ha estat professor des de 1981.
Educador de base humanista, s’ha especialitzat en temes de comunicació visual aplicats al món de la imatge: il·lustració, cartellisme, gravat, Mass Media i, sobretot, els ex-libris, tema al que ha dedicat moltes hores de vol. Ha estat president de l’Associació Catalana d’Exlibristes que fundà l’any 1989, director de la revista Ex-libris que aquesta publica, i sobre la seva esquena pesa l’organització de més de 50 exposicions sobre aquest tema per tota la geografia catalana.
La seva dedicació a la poesia, impulsada sobretot per Armand Quintana, Pilar Cabot i Josep Grau, data escassament d’una desena d’anys en incorporar-se, l’any 1998, a les “Tertúlies amb Poetes” de la ciutat de Vic. No viu d’escriure, per bé que la poesia li ha obert i potenciat tots els sentits i el seu treball ha estat feliçment reconegut amb alguns guardons.

Helena Porteros

Helena Porteros Liroz (Tudela, 1968)
Helena Porteros Liroz va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva lllengua adoptiva. Des d'aleshores l'ha utilitzada per escriure poemes d'alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s'edità el seu primer llibre Escrits a la pell (Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa: Poesia noranta (Ed. Oikos Poesia), Del camí (Ed. Germania) i Una Coloma a la lluna (Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia com Òc i Revista d'Òc, on va ser traduïda a l'occità. Ha estat antologada a Contemporànies (Universitat Rovira i Virgili) i Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u (antologia). Capaltard.
Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l'ha poguda sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d'Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona. Actualment prepara en col·laboració amb músics l’espectacle poètico-musical POÈSICA III a partir dels seus poemes inèdits 2d13.

Montserrat Rabat

RABAT i MONRÓS, MONTSERRAT Sant Feliu de Llobregat. 1956.

Passa tota la seva infantesa a Sallent, on la seva mare exercia com a mestra. De ben jove era afeccionada a dibuixar, escriure poemes i petits relats. A tercer de batxillerat va guanyar el primer premi de dibuix sobre “La Pau”, a l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona). És autora d’exposicions de pintura, en diferents tècniques, per la província de Barcelona i València.
Introduïda en el camps de la sanitat, s’inclina a exercir les teràpies complementàries, com Naturopatia, Medecina Coreana, Xinesa, Espagírica o Àrab, Relaxació, Auriculoterapia, Quiropràxia, Reflexoteràpia podal i d’altres... Posteriorment, i de mica en mica, s’ha dedicat a escriure els seus coneixements, començant pel llibre “Haz vivir tu silencio”. També és autora de contes infantils, i de llibres de poemes, on expressa els seus sentiments. És en aquest sentit que el febrer de 2005, juntament amb l’autora selvatana Rosa Bosch, ens regalaren amb el recull de contes “Pétals de rosa”; el març de 2004 publicà el poemari “El dors del silenci”; i el recull de poemes en dues llengües “El ressò del cor / El eco del corazón”. I el seu últim llibre "Stop a la malària a l'Africa".

Anton Carrera

Anton Carrera i Busquets Vic, Osona, 1943
Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974). La seva poesia primera, Poemes (1970) i Tribu (1973), té un caire popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981). Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà plasticitat en els llibres Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986) i Cementiri de déus (1987), en col·laboració amb el pintor Fidel Bofill . També publicà els poemaris Tremp d'or (1991), En llista d’espera (1998), l'estudi sobre poesia Teoria de l’acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i una Antologia poètica de Jacint Verdaguer (2002).

Glòria Morera

MORERA i FONT, GLÒRIA escriptora, poeta, pintora i escultora, va néixer en el si d'una família industrial terrassenca. Proveïda d'una profunda vocació artística, de molt joveneta es començà a educar en el taller del pintor Ramon Cortés, a Terrassa, i en el del mestre pintor Jesús Gallego Marquina, a Barcelona, ciutat on la família es va traslladar.
Un cop llicenciada a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, la seva pintura fou premiada per l'Istitut Francès de Barcelona, amb una beca a París. Després de viatjar per Espanya i l'estranger, imparteix classes de dibuix a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i en el Liceu Francès a Barcelona. Va organitzar i presidir el Saló Femení d'Art anual de Barcelona, de l'any 1962 al 1967. L'any 1974 s'empadrona a Santa Coloma de Farners d'on procedeix la seva branca materna. És autora de poemaris diversos. a hores d'ara la Glòria, a més de les activitats plàstiques habituals, està enfrascada en la seva biografia.

Rosa Bosch

BOSCH i BECH, ROSA viu a Vilobí d’Onyar, encara que no té clar d’on és. Va néixer el 28 de setembre de 1960 –signe Balança, ascendent Lleó. Començà a estudiar magisteri a Girona, quan ja tenia més de vint-i-cinc anys, però afers més vitals la van portar a seguir una altra carrera, gràcies a la qual coneixeria uns mestres excepcionals.
Fa uns quants anys que perd el seny buscant entre línies el sentit de la vida. De moment li podem seguir el rastre a través de les obres Una rosa al cor (poesia, 2004), Pètals de rosa (contes, 2005, conjuntament amb Montserrat Rabat) i La rosa, l’enigma (assaig, 2006). També ha deixat alguna petja en diversos pròlegs. Històries que punxen, històries que curen obre una nova etapa en el seu recorregut literari.

Salvador Giralt

Salvador Giralt és poeta i narrador. Com a narrador ha publicat el relat Ludus puerorum i la novel·la Èxit.
En el Romanço d'en Valentí que era una nas d'allò més fi, i com ja passava a Miratges i a Àvia Rosa el poeta i narrador Salvador Giralt reflexiona sobre el contrast entre la vida urbana i la rural. Els seus personatges, sovint, es plantegen la fugida de l'àmbit ciutadà, contaminat i massificat, cap al camp, del qual tenen una visió idealitzada. En aquest Romanço d'en Valentí que era un nas d'allò més fi, com passava en la narració Èxit, l'intent acaba en un estrepitós fracàs. Tanmateix, Giralt defuig tot patetisme, ans ens explica els fets amb gràcia i ironia, perquè el pessimisme sobre la possibilitat de recuperar una forma de vida autèntica no li fa perdre el sentit de l'humor.
Com en altres ocasions, aquí també ha comptat amb la col·laboració d'Àngels Monedero, qui, amb les seves il·lustracions, complementa i enriqueix l'obra del poeta, formant, amb ella, un tot indestriable.

Ramon Guitó

RAMON GUITÓ i PONS (Maçaners-L’Alt Berguedà- 1949)

Féu estudis d’humanitats a Solsona. És editor de professió. Literàriament parlant, es considera un autodidacte recalcitrant. Ben aviat descobrí la necessitat d’escriure, i s’entrebancà amb la vena poètica. Més tard la narrativa el temptà fort. Té editada la novel·la Hores de lluna, de temàtica contrabandista.
També ha fet una excursió al món del teatre. És editada l’obra Duet en mi menor. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del col·lectiu literari “La Tecla”. Darrerament, i amb d’altres autors, està furgant perquè respiri amb tota la dignitat el grup poètic Poetes de ronda. La premsa diu d’ell que és un trobador modern i que és l’ànima de Poetes de ronda. Fa uns quaranta anys que embruta paper, (segons paraules seves). En el camp de la poesia ha publicat, bé que en edicions de vegades privades i reduïdes, dotze títols. Els tres darrers són Testament a galerna (intimista), 32 any fent camí (antològic), i Viatge al desig, (una mica de tot), que veié la llum el desembre de 2003. L'abril 2006 publicà Princesa de l’est, un altre poemari amb temes d’amor. En aqueixos moments són a la cuina un poemari, Escorça d'aigua" i la novel·la "Tiur", que serà il·lustrada per la Carolina De Pobes
Obra poètica: Els meus somnis 1970, El cant de la terra 1972, Paraules de lluita 1975, Imatges 1979, Tot és poesia 1981, Clams 1984, Fonaments 1988, Corol·lari 1990, Gresol 1995, Testament a Galerna 2000, 32 anys fent cami 2001, Viatge al desig 2003, Princesa de l’est 2006.

Tomàs Arias

Tomàs Arias Soler (Guardiola de Berga, 1966)
Viscut al Berguedà, la Itàlia i a Barcelona des del 1990.(Actualment cap del departament informàtic d’una enginyeria a BCN.) Literàriament participo des del 1989 en diferents col·lectius com LA TECLA, LA COMPANYA NACIONAL DE POESIA i l‘Associació Cultural CONTAINER.Amb aquests últims m’he dedicat especialment a la poesia pública recorren el Principat, la Catalunya nord, les illes i Nova York.
Llibre de Família (1996) Recull genealògic familiar novel·lat. L’últim Quixot (1997) Miscel·lània Jesús Soba. Obra completa. Plors i violes (1998) Teatre. Poesia. Contes de Bany (1998) Contes breus. Romanços (1999) Poesia 1er premi poesia Salvador Espriu IX premis literaris Calafell
Ha viscut al Berguedà, a Itàlia i, des del 1990, a Barcelona, on fa d’encarregat de projectes en una empresa d’enginyeria. I, per acabar-hi d’arribar, reparteix menjar de gos a domicili (els dimarts).
Ha participat de diversos col·lectius literaris, com ara La Tecla, La Companyia Nacional de Poesia o Container. Ha fet recitals públics pel Principat, la Catalunya Nord, Mallorca i Nova York i toca el clarinet a la missa del gall, i a qualsevol hora del dia o de la nit.

Ester Xargay

Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols, 1960).

Escriptora i realitzadora de vídeo, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics com ara Duo Kroma, Mercè Capdevila, Koji Asano o Miquel Àngel Marin, entre d’altres.En poesia, ha publicat els llibres de poemes Salflorvatge, Trenca-sons, Darrere les tanques,les plaquettes Els àngels soterrats, Les flaires del galliner, Volts en el temps, Ainalar i Éssera ponent,i també els llibres Un pedrís de mil estones, Epítom infranu o no, Tirant lo Blanc la, Amor lliure, ús i abús i Zooflèxia, coescrits amb Carles Hac Mor, amb qui ha traduït, entre d’altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau. Col·labora al diari Avui i a revistes com ara Papers d’Art i Transversal. Ha realitzat, amb Carles Hac Mor, el DVD-ROM Sextina al microscopi per a la mostra Microscopies (Metrònom, 2003) i, amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held, el CD-Rom Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions... (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999) i, a BTV (Barcelona Televisió), videopoemes i documentals, un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art, 2000.

Carles Hac Mor

Carles Hac Mor (Lleida 1940).

Nom amb el qual és conegut l'escriptor Carles Hernández i Mor.
En poesia i narració destaquen, pel seu caire no naturalista, Tu'm és no'ms (1977), Anar i tornar (1979, amb Eugènia Balcells), Agoc (1981), De tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992) i S'ha rebentat l'hospici (1992). Ha conreat gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí.
Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia "Tecstual", "Ampit" i "L'avioneta", i n'impulsà d'altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també en diaris ("El País", "Diari de Barcelona").
Premi Espais a la Crítica d'Art 1988, ha escrit centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practica l'acció artística. Ha publicat també assaigs sobre teoria de l'art, com Ut poesis pictura (1988), i de les lletres, com La comèdia d'un incest (1989). Ha continuat la seva obra amb els llibres de poesia La mà a l'ombra (1990), S'ha rebentat l'hospici (1992), Un pedrís de mil estones (amb E.Xargay, 1993), El desvari de la raó (1995) i Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps (amb E.Xargay, 1997), la novel·la La fi del món (1994), l'obra dramàtica Llevant, pluja al davant (1990) i com a coautor, el guió televisiu Càpsula poca-solta (1998). El 1998 rebé el premi Joan Fuster d'assaig pel llibre Despintura del jo (1998).

Josep Mª Uyà

JMa Uyà (Sabadell, 1960)
viu entre el mas La Telleda (Sant Hilari) i Girona. És professor d’institut i doctor en Filologia. Escriu poesia, teatre i assaig. Amb Dèiem ànima civil (1989) inicia un volum de poesia, que té una segon lliurament a Ànima Civil, 1990-1999 (2005), i un tercer amb Ànima Civil, 2000-2007 (2008). Ha publicat dos poemes dramàtics, Noces del sentit (1999), i Sa Nitja (2004). Ha escrit L’home sobrepassat (2001), assaig sobre poesia, cultura i societat, i La intempèrie metafísica de Macedonio Fernández (2004), sobre l’obra del pensador argentí mort el 1952. Ha escenificat i publicat teatre amb la Cia.2x2 Teatre, de Celrà, i prepara el monòleg Faust. Ha ofert diversos recitals a Girona i a Barcelona, entre altres llocs. Escriu articles d’opinió al diari El Punt.

Gerard Barrabés

Gerard Barrabés, (Sant Hilari)
creador de la interdisciplinària Revista d’Edifici (1995-2005), ha realitzat recitals poètics per diferent punts de la geografia catalana.

Lluís Serrano

Lluís Serrano (Sant Hilari Sacalm, 1946)
Estudis de Batxillerat a Vic, on coincideix amb Anton Carrera. Guanya el primer premi en el XX Certamen Literari Escolar de Sant Tomàs l'any 1962 (foto). Realitza estudis universitaris a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial. Premi Viola als primers Jocs Florals Universitaris 1967 organitzats a la Facultat de Dret amb "Vent de primavera", (posteriorment recollit en el llibre Roba estesa). Ha col·laborat en publicacions locals com Lliroia, Programa de Festa Major, Butlletí Informatiu, Terra, Temps, A raig! i en alguna altra. La seva obra, a més, s'ha dispersat en incomptables poemes escrits i lliurats amb motiu d'esdeveniments assenyalats, per peticions expresses, i altres confegits en moments puntuals, dels quals no se'n conserva còpia.
Organitzador dels recitals primer aplec poètic de Sant Hilari Sacalm (1997), Un pou de poesia (1997), Fira poètica Serrallonga (1999), Poesia eròtica (2000). A més, ha participat en nombrosos recitals arreu i fora del nostre país.Treballa a l'empresa familiar d'artesania en fusta. La seva obra publicada comprèn els llibres Roba estesa (Barcelona: Columna, 1995) i Breviari (Vic: Emboscall, 1999), Foc de ponent (2002) i Cuques de llum (2005); ha col·laborat en els llibres col·lectius Poemes per a un somriure (Vic: Gràfiques Diac, 1998) i Homenatge poètic a Fina Duran (Sant Hilari Sacalm: Col·lectiu d'autors, 2002).